El compositor ítalo-brasiler Claudio Sominetti és una icona del cinema de terror, com els actors Barbara Steele i Christopher Lee, com el director Dario Argento o com els Goblin ('Profondo rosso' i 'Suspiria' de Dario Argento, 'Zombi' de George A.Romero), dels quals ha format part.
Simonetti ha anat, però, més enllà dels Goblin, dels quals ha sabut separar-se per crear una identitat personal i seguir en món de les bandes sonores ('Demoni' de Lamberto Bava, 'Inferno in diretta' de Ruggero Deodato, 'Il cartaio e La terza madre' de Dario Argento) i moltes altres. Claudio Simonetti és una icona, amb tots els límits que això comporta. Malgrat la seva versalitat (ha dirigit l'orquestra en diverses transmissions televisives i ha estat un dels pares de la música disco italiana, produint grups com els Easy Going) i les múltiples experiències que tenen poc o res a veure amb el gènere, per a la imaginació col·lectiva serveix l'equació Simonetti = horror, Simonetti personatge fosc...
Aquest llibre, 'PROFONDO ROCK- CLAUDIO SIMONETTI TRA CINEMA E MUSICA, DA PROFONDO ROSSO A LA TERZA MADRE' cerca de traçar allò que hi ha més enllà de l'icona, o el músic i el seu eclecticisme, l'ésser humà i demostrar que Simonetti és molt més que això. És un dels compositors més dúctils i interessants de la seva generació que treballen a Italia. Es podria, potser, osar a dir un dels millors...
Gabrielle Lucantonio
